Estar present i ser conscient, en primer lloc, per a mi mateixa i, després, per als meus fills. Estar present i ser conscient, en primer lloc, per a tu mateixa i, a continuació, per les teves filles o els teus fills.
Sento que la presència i la consciència són les actituds més importants de la criança, i que haurien de ser la base de la relació amb les nostres filles i fills. Des d’aquesta presència i aquesta consciència es va caminant cap a la responsabilitat i l’acceptació de les situacions que vivim. La presència com a escolta (pròpia i de l’altra), empatia i aptitud de posar-se en ressonància amb els pensaments i afectes de nosaltres mateixes i de les nostres filles i fills.
Tal i com jo ho concebo, la presència no és una fita a la qual arribem i es manté constant com una línia recta. Per a mi és un procés que dura tota la vida (igual que la relació que tenim amb nosaltres mateixes i amb els nostres fills o les nostres filles), i que pot passar per moments en què ens sentim més a munt, més presents, i moments en què ens costa més centrar-nos.